Avui comença l’Advent, quatre setmanes d’espera i de preparació al Nadal. Què vol dir esperar Déu? Per què ara?
Any rere any, ens sorgeixen les mateixes preguntes amb l’arribada d’aquest temps de recerques i somnis. Parlar d’espera té un punt contracultural avui dia. No estam acostumats a esperar. Duim dècades vivint al dia. Duim anys assistint, amb una barreja d’admiració, interès i sorpresa, a la capacitat de la tècnica per reduir les distàncies i els temps.
I davant tot això que hem viscut els darrers anys, durant els darrers mesos, hem viscut una altra experiència compartida de connexió i solitud a el mateix temps. Hem exercitat la “paciència” i sentit una nova proximitat amb el nostre nucli de vida fonamental.
Qui espera Déu?
I enmig de tot això, qui espera Déu? Perquè d’això va l’espera de l’Advent. Són tantes les promeses efímeres, brillants, quotidianes i potser comprensibles que aquests dies ens assalten, que no tenim gaire temps per dedicar-li a una altra promesa, la de Déu-amb-nosaltres.
Esperar Déu no és una cosa fàcil. Perquè, de què es tracta? És esperar els moments de celebració? La Missa de Matines, el pessebre, les nadales carregades d’evocacions infantils, els relats sobre el naixement d’un nin en un portal, històries que podríem repetir amb els ulls tancats?
El sorprenent del Déu de Jesús i el seu Evangeli és que constantment ens desinstal·la, ens posa davant cruïlles noves, i fa que la pròpia vida s’il·lumini de forma diferent. De vegades aquesta novetat és exigència, o repte, o un toc d’atenció sobre alguna cosa que necessita reforma en la nostra vida. En altres ocasions, és una paraula d’amor que necessitàvem escoltar, o llum sobre una manera de veure el món. I en altres ocasions té a veure amb el fet que vàrem descobrir alguna cosa diferent en Déu. Aquell que tota la vida creu en Déu com creia als cinc anys té un problema.
Intentem viure aquest temps amb profunditat i que sigui una ajuda en l’aprenentatge del gran valor de l’Advent: l’esperança. Que tot plegat ens faci més forts i ens cohesioni en totes les nostres facetes de la vida, inclosa la de grup com a comunitat educativa.