El martiri de les nostres germanes Catalina Caldés i Micaela Rullan va ser el final d’una vida plena de serveis i de lliurament sense desmais.
Catalina va néixer a Sa Pobla (Mallorca) el dia 9 de juliol de l’any 1899. Dels seus pares va aprendre el sentit del treball i va respirar des de nena l’aire de la fe cristiana. Als seus 22 anys va concretar les seves conviccions cristianes ingressant a la congregació. La major part de la seva vida va transcórrer al voltant del llit dels malalts, als que alleujava en el seu sofriment per l’exquisidesa en les seves atencions i la delicadesa en el tracte.
Micaela va néixer al 24 de novembre de l’any 1903 a Petra (Mallorca), en el si d’una família acomodada, en un ambient de treball i honradesa, d’austeritat i inquietuds religioses. Des de molt jove es desperta en ella la preocupació per transmetre la seva fe als altres i per ajudar els més necessitats. Als 24 anys ingressa a la Congregació. Micaela era de natural bondadós i la seva vida va deixar empremta.
Les nostres dues germanes van ser destinades a la comunitat de en un barri obrer i perifèric de Barcelona. Allà trasnochaban per vetllar als malalts que les sol·licitaven, i posaven tot el seu afany a entretenir, alhora que ensenyar, als petits que els confiaven els pares treballadors al llarg del dia.
Juntament amb quatre religiosos Missioners dels Sagrats Cors i una senyora laica, van caure abatudes per les bales en aquella bogeria col·lectiva que va ser la guerra civil de l’any 1936. El seu testimoni ens convida avui a desenvolupar en nosaltres les actituds de perdó i reconciliació, enmig de la violència i les guerres que segueixen fent mal nostre món.