De la mateixa manera que no podem viure sense respirar, tampoc podem viure sense pensar. Els pensaments brollen espontanis a la nostra ment, en un monòleg continu que moltes vegades sorgeix al marge de la nostra voluntat.
Sembla que no hi hagi res més que la ment totpoderosa ocupant el nostre espai intern, “explicant-nos” coses que moltes vegades no són veritat. Per aquesta raó, és tan important aprendre a silenciar-la per a poder connectar amb el que realment som, amb el nostre veritable ésser.
Com silenciar-la? Com detenir la seva xerradissa constant? La resposta està en l’observador. Quan observam els nostres pensaments i emocions sense identificar-nos amb ells, sense jutjar-los, deixant-los anar, anam silenciant la nostra ment progressivament fins a aconseguir la pau interior que ens permet viure plenament el present.