<\/p>\n\n\n\n
Comen\u00e7a l\u2019Advent<\/strong>, en l\u2019any jubilar sota el lema \u201cpelegrins d\u2019esperan\u00e7a\u201d<\/strong>. Un temps que ens convida a aturar-nos, mirar i obrir el cor. Enmig del ritme accelerat de la vida, de les not\u00edcies que ens inquieten i dels reptes personals i socials que afrontem, l\u2019Advent arriba com una flama suau per\u00f2 ferma d\u2019esperan\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n No es tracta nom\u00e9s d\u2019esperar el Nadal, sin\u00f3 d\u2019aprendre a esperar amb sentit, a creure que all\u00f2 bo encara pot n\u00e9ixer<\/strong>, que D\u00e9u continua venint a la nostra hist\u00f2ria, silenciosa per\u00f2 poderosament, com la llum que ven\u00e7 la nit. Vivim en un m\u00f3n que sovint sembla cansat, ferit per la incertesa, el dolor, les guerres i la manca de sentit. En aquest any en qu\u00e8 estem celebrant els 800 anys de la composici\u00f3 del C\u00e0ntic de les Criatures, poema que \u00e9s el desembocament d\u2019una vida, la de Francesc, viscuda amb sentit i intensitat, hem d\u2019acollir la invitaci\u00f3 del pobre d\u2019Ass\u00eds a fer de la nostra exist\u00e8ncia una hist\u00f2ria de festa<\/strong>, amb clarobscurs s\u00ed, per\u00f2 amb capacitat per cantar-la i desgastar-la lliurement perqu\u00e8 les persones visquin amb alegria. Com diria el nostre germ\u00e0 Joan Antoni Ad\u00e1nez1<\/sup>, no perdem el temps fent inventaris del que hi ha de negatiu al nostre voltant<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n L\u2019Advent ens compromet. No n\u2019hi ha prou amb encendre una espelma cada setmana; hem d\u2019encendre gestos, paraules i accions<\/strong> que facin present el nostre pelegrinar en l\u2019esperan\u00e7a:<\/p>\n\n\n\n – en nuestras familias y comunidades, cuando elegimos el perd\u00f3n<\/strong> en lugar del rencor;<\/p>\n\n\n\n – en nuestro entorno, cuando optamos por el servicio <\/strong>en lugar de la indiferencia;<\/p>\n\n\n\n – en nuestro interior, cuando abrimos espacio a la oraci\u00f3n y al silencio<\/strong>, dejando que Dios transforme nuestras sombras en luz.<\/p>\n\n\n\n Cada espelma que encenem \u00e9s una promesa: la foscor no t\u00e9 l\u2019\u00faltima paraula. I cada pas que fem en aquest temps ens prepara per rebre Aquell que ve a renovar totes les coses. Encenem, setmana rere setmana, les espelmes de l\u2019Advent com qui renova un comprom\u00eds: ser llum<\/strong>, fins i tot en all\u00f2 fr\u00e0gil; ser consol<\/strong>, fins i tot en all\u00f2 petit; ser esperan\u00e7a<\/strong>, fins i tot en la nit.<\/p>\n\n\n\n Vivim, doncs, aquest Advent amb els ulls posats en la promesa i les mans disposades a obrar el b\u00e9. Que l\u2019esperan\u00e7a no sigui un sentiment passatger, sin\u00f3 una decisi\u00f3 di\u00e0ria<\/strong>, una manera de mirar el m\u00f3n i de construir-lo amb miseric\u00f2rdia.<\/p>\n\n\n\n Que Maria, Dona de l\u2019Advent i de l\u2019espera confiada, ens ensenyi a acollir la vinguda del Senyor<\/strong> amb un cor d\u00f2cil i disponible.<\/p>\n\n\n\n Amb esperan\u00e7a i proximitat,<\/p>\n\n\n\n Alicia Garc\u00eda L\u00e1zaro<\/p>\n\n\n\n Superiora general<\/em>1<\/sup> Provincial d\u2019Espanya dels Franciscans Conventuals<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Comienza el Adviento, en el a\u00f1o jubilar bajo el lema \u201cperegrinos de esperanza\u201d. Un tiempo que nos invita a detenernos, mirar y abrir el coraz\u00f3n. En medio del ritmo acelerado de la vida, de las noticias que nos inquietan y de los desaf\u00edos personales y sociales que enfrentamos, el Adviento llega como una llama suave… Llegiu m\u00e9s »Creure que all\u00f2 bo encara pot n\u00e9ixer<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":12866,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[154,26],"tags":[],"class_list":["post-12865","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-adviento","category-news"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12865","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12865"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12865\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12866"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12865"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12865"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12865"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}