<\/p>\n\n\n\n
El regal de la vocaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n En un temps en qu\u00e8 el soroll sembla apaivagar les crides de l\u2019esperit, sorgeix amb for\u00e7a el testimoni d\u2019una de les nostres germanes que, als trenta-quatre anys, i coincidint amb el 16 d\u2019abril \u2014dia en qu\u00e8 la gran fam\u00edlia de sant Francesc celebra el seu origen i renova la seva entrega\u2014, ens regala una reflexi\u00f3 profunda sobre el sentit de la vocaci\u00f3 al segle XXI.\u00a0<\/em><\/p>\n\n\n\n Una mirada jove que trenca estereotips, posa en valor el potencial de les noves generacions i ens recorda que la renovaci\u00f3 dels vots \u00e9s, per damunt de tot, una aposta per l\u2019amor i la miseric\u00f2rdia en un m\u00f3n assedegat de tots dos.<\/em><\/p>\n\n\n\n A vegades, quan parlo amb els i les joves sobre la vocaci\u00f3, noto que em miren com si jo vingu\u00e9s d\u2019un altre planeta. Soc all\u00e0, camino amb ells, comparteixo els seus espais, per\u00f2 l\u2019estereotip que arrosseguem sobre la vida religiosa<\/strong> \u00e9s tan pesant que sembla que la nostra imatge ens faci invisibles a la seva realitat<\/strong>. Em diuen: \u201cGermana, \u00e9s que per ser religiosa cal ser santa, cal estar resant tot el temps, a mi em fa por tant comprom\u00eds, quant us paguen all\u00e0?\u201d.<\/p>\n\n\n\n Escolto aix\u00f2 i no puc evitar pensar en un jove que, fa vuit-cents anys, tamb\u00e9 buscava desesperadament el seu lloc al m\u00f3n. Es deia Francesc d\u2019Ass\u00eds. Ell no va n\u00e9ixer amb un certificat de perfecci\u00f3<\/strong>. Era l\u2019\u00e0nima de la festa, buscava l\u2019\u00e8xit i somiava amb la fama dels grans cavallers. Tenia tot all\u00f2 que els joves de la seva \u00e8poca desitjaven, per\u00f2 la seva vida era com una pantalla amb molta brillantor i poca bateria<\/strong>. Com va escriure el psiquiatre Viktor Frankl, l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 no en t\u00e9 prou nom\u00e9s amb tenir all\u00f2 necessari, sin\u00f3 amb trobar un sentit pel qual valgui la pena llevar-se<\/strong>. Francesc sentia aquest mateix buit, aquesta set d\u2019alguna cosa m\u00e9s que no aconseguia omplir, fins que el frac\u00e0s de la guerra i la malaltia el van fer baixar del cavall i el van obligar a mirar cap endins.<\/p>\n\n\n\n Sovint etiquetem la joventut d\u2019avui com la \u00abgeneraci\u00f3 de vidre\u00bb, distreta o indiferent, amb poc comprom\u00eds. Per\u00f2 la meva experi\u00e8ncia em diu tot el contrari. En els anys que fa que acompanyo joves, he descobert que no s\u00f3n indiferents; al contrari, s\u00f3n profundament sensibles al dolor quan els donem el seu lloc, confiem en ells i els parlem al cor<\/strong>. Aquesta darrera Setmana Santa, en una trobada amb la Joventut Franciscana a La Paz, vaig veure una cosa que em va tornar a commoure: hi eren, de principi a fi. Malgrat el cansament acumulat, la son que pesava i el fred, el seu comprom\u00eds era real. No buscaven comoditat, buscaven sentit<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Aquest regal que \u00e9s la<\/strong> vocaci\u00f3<\/strong> no \u00e9s una cosa que m\u2019hagi inventat jo, \u00e9s un do que D\u00e9u m\u2019ha perm\u00e8s anar descobrint i que avui visc amb alegria<\/strong> sent Franciscana Filla de la Miseric\u00f2rdia. No va n\u00e9ixer en una bombolla de pau, sin\u00f3 en una lluita de trobada amb les realitats m\u00e9s crues de la societat: mirant de cara la fam que fa mal i la pobresa que no t\u00e9 veu<\/strong>. Igual que aquell jove Francesc, que va haver de v\u00e8ncer el seu f\u00e0stic per abra\u00e7ar un lepr\u00f3s, vaig entendre que D\u00e9u no m\u2019esperava en all\u00f2 impecable, sin\u00f3 en all\u00f2 trencat. Com va escriure el poeta Leonard Cohen, hi ha una esquerda en tot i \u00e9s precisament per aqu\u00ed per on entra la llum<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n La meva vida \u00e9s, senzillament, intentar que per les meves pr\u00f2pies esquerdes passi una mica d\u2019aquesta llum. <\/strong>Recordo que, a la JMJ de Lisboa, mentre tothom es dividia per temes, jo vaig decidir quedar-me a la xerrada sobre el matrimoni. Una jove es va girar i em va preguntar: \u201cGermana, per qu\u00e8 t\u2019has quedat sola amb nosaltres i no te n\u2019has anat amb els altres religiosos?\u201d. Li vaig respondre: \u201cPerqu\u00e8 vull saber acompanyar-vos en la vostra realitat, en el vostre festeig, en all\u00f2 que sentiu avui\u201d. Ella em va mirar i va deixar anar: \u201cSi jo fos religiosa, voldria ser com tu\u201d.<\/p>\n\n\n\n Aquesta frase va tornar a ressonar un temps despr\u00e9s a Sucre. Una altra jove em va obrir el seu cor, em va parlar de la seva vida i de les seves ferides. Jo nom\u00e9s la vaig escoltar. Al final, li vaig llan\u00e7ar una pregunta a l\u2019\u00e0nima: \u201cQu\u00e8 creus que t\u2019est\u00e0 dient D\u00e9u en tot aix\u00f2? S\u00e9 que Ell et vol guarir\u201d. Ella nom\u00e9s em va mirar, i en aquell silenci vaig comprendre que la Miseric\u00f2rdia no \u00e9s fer discursos, sin\u00f3 sostenir la mirada i la vida de l\u2019altre<\/strong>. Com deia el fil\u00f2sof Emmanuel Levinas, l\u2019\u00e8tica comen\u00e7a quan el rostre de l\u2019altre ens interpel\u00b7la<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Aquest \u00e9s l\u2019efecte \u201cohhh!\u201d que D\u00e9u busca. No \u00e9s admiraci\u00f3 per una manera de vestir, \u00e9s la connexi\u00f3 de dues humanitats que es reconeixen fr\u00e0gils<\/strong>. La Miseric\u00f2rdia \u00e9s, com deia Saint-Exup\u00e9ry, veure amb el cor all\u00f2 que \u00e9s invisible als ulls: la set de ser estimats per all\u00f2 que som, no per all\u00f2 que aparentem<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n A tu, que tens por del COMPROM\u00cdS<\/strong>, et dic el que vaig aprendre de Francesc d\u2019Ass\u00eds i dels nois i les noies que es queden fins al final malgrat el cansament: la llibertat no \u00e9s fer el que vols, sin\u00f3 tenir un \u00abper qu\u00e8\u00bb prou gran per no rendir-se<\/strong>. La vocaci\u00f3, en paraules del te\u00f2leg Frederick Buechner, \u00e9s el lloc on la teva alegria profunda i la gran fam del m\u00f3n es troben<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n No busquis la PERFECCI\u00d3<\/strong> per comen\u00e7ar a caminar. Com ens repetia tantes vegades el papa Francesc, D\u00e9u no ens vol com peces de museu; ens vol en cam\u00ed, embrutant-nos les mans. D\u00e9u no llegeix el teu curr\u00edculum ple d\u2019\u00e8xits; Ell llegeix les teves ferides i les converteix en medicina per als altres<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Precisament perqu\u00e8 Ell compta amb la teva fragilitat, \u00e9s normal que sentis por davant d\u2019un comprom\u00eds tan gran<\/strong>. Aquesta por no \u00e9s un senyal que no siguis apta, sin\u00f3 que ets humana. Per\u00f2 si sents que alguna cosa et crema al pit quan veus una injust\u00edcia, o si se t\u2019il\u00b7lumina la mirada quan alg\u00fa et confia el seu dolor, no ignoris aquest senyal<\/strong>. Potser el teu \u00ablepr\u00f3s\u00bb t\u2019est\u00e0 esperant a la cantonada per donar-te l\u2019abra\u00e7ada que et canvi\u00ef la vida.<\/p>\n\n\n\n Si D\u00e9u et crida, no deixis que els teus dubtes et paralitzin<\/strong>. Ell no et demana que siguis invencible, et demana que confi\u00efs m\u00e9s en el seu Amor que en les teves pr\u00f2pies pors. No permetis que el soroll de les teves pors t\u2019impedeixi escoltar el batec de la teva veritable felicitat<\/strong>: fer el pas, fins i tot amb por, \u00e9s on comen\u00e7a el miracle.<\/p>\n\n\n\n Atreveix-te a fer el pas: perqu\u00e8 l\u2019Amor no busca cors impecables, sin\u00f3 cors disposats a deixar-se transformar<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Maribel Perales Ortega<\/p>\n\n\n\n Germana Franciscana Filla de la Miseric\u00f2rdia<\/p>\n\n\n\n La Maribel dedica gran part de la seva tasca a la formaci\u00f3 integral, facilitant tallers per als seminaristes del Proped\u00e8utic a Sucre i acompanyant la Pastoral Juvenil i Vocacional de les Germanes Franciscanes Filles de la Miseric\u00f2rdia a Bol\u00edvia. A m\u00e9s, forma part de l\u2019Equip de Talent de l\u2019Hospital San Francisco de As\u00eds, a La Paz, col\u00b7labora al Centre d\u2019infants amb discapacitat d\u2019El Alto i forma part de l\u2019Equip de Formaci\u00f3 Permanent de la Congregaci\u00f3.<\/em><\/p>\n\n\n\n Foto: la Maribel, primera per l\u2019esquerra, al costat d\u2019un grup d\u2019estudiants.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El regalo de la vocaci\u00f3n En un tiempo donde el ruido parece acallar las llamadas del esp\u00edritu, surge con fuerza el testimonio de una de nuestras hermanas que, a sus treinta y cuatro a\u00f1os, y coincidiendo con el 16 de abril \u2014d\u00eda en que la gran familia de San Francisco celebra su origen y renueva… Llegiu m\u00e9s »D\u00e9u no llegeix el teu curr\u00edculum, llegeix les teves ferides<\/span><\/a><\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":12915,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"sfsi_plus_gutenberg_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_show_text_before_share":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_type":"","sfsi_plus_gutenberg_icon_alignemt":"","sfsi_plus_gutenburg_max_per_row":"","neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[175,138],"tags":[],"class_list":["post-12914","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-bolivia","category-reflexiones"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12914","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12914"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12914\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/12915"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12914"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12914"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.hijasdelamisericordia.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12914"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}