El dissabte 20 de setembre ens vam reunir a la nostra casa alberg de Villanueva de Alcardete “Nostra Senyora de la Pietat”, a Toledo, les germanes i les persones vinculades a les obres de la congregació, per primera vegada a la península, en una jornada que pretenia ser una formació al voltant del Càntic de les Criatures. Va ser un esdeveniment “bell i engrescador”, en paraules d’Alicia García Lázaro, la nostra superiora general.
No només vam descobrir una mica més sobre aquest meravellós poema, sinó que la convivència va donar pas a moments de reflexió, diàleg i fins i tot a la interpretació de l’himne “Pau i bé”. Tot plegat impregnat de l’esperit franciscà que es respirava a cada racó de la casa.
A l’inici de la jornada, el frare Víctor Herrero de Miguel ens va convidar a la reflexió des de molts angles, sempre amb la “llupa de Francesc”. Fa 800 anys, ell ens va regalar un dels poemes més bells i universals de l’espiritualitat cristiana: el Càntic de les Criatures. No és només un himne a la natura, també és un mirall de la vida i una brúixola que ens pot orientar en el nostre propi camí.
Francesc, en la seva senzillesa, va saber transformar l’experiència de la vida —amb les seves llums i les seves ombres— en un cant de gratitud, delicadesa i alegria. El Càntic no pertany només a la tradició franciscana: és un poema per a tothom, una invitació oberta a descobrir el diví en el quotidià.
Així mateix, Víctor ens va recordar que Francesc ens comparteix en aquest càntic quatre actituds que, encara avui, són guia per a la nostra existència:
- Celebrem la gratuïtat de la vida: viure és un regal immens.
- Donem gràcies: la gratitud ens obre els ulls al que realment importa.
- Siguem delicats: en un món que fereix, la delicadesa és resistència i esperança.
- Visquem amb alegria: no com un simple sentiment, sinó com una manera d’abraçar la vida amb confiança.
Dins de cada persona hi habita un misteri profund: amb una mà podem acariciar, però també ferir. Francesc ens recorda que és a les nostres mans decidir ser bondadosos, triar sempre el camí de la pau.
La vida és una aventura que mai s’esgota. Francesc la va viure intensament, amb tot el seu dolor i tota la seva bellesa. Per això, al final dels seus dies, va brollar del seu cor el Càntic de les Criatures: un cant on l’immens i el petit es troben, enfilats amb la mateixa agulla.
800 anys després, celebrar el Càntic de les Criatures avui és deixar-nos tocar per la mirada lluminosa de Francesc. És recordar que la vida, en la seva senzillesa, ens convida sempre a agrair, a cuidar, a somriure i a viure amb el cor obert.
La jornada va concloure al voltant de la taula, en un àpat agradable preparat amb estima per les cuineres del centre de Villanueva. Compartir aquell moment va ser un signe de fraternitat i alegria, vivint la senzillesa, la gratitud i la festa de la vida.
Vam tornar tots i totes amb molt bones sensacions i amb l’esperança de poder-ho repetir l’any vinent.
Català 
Español