Quina jornada tan emotiva i alegre vam viure dissabte passat! Ens vam reunir centenars de persones per celebrar una cosa que ens omple el cor de gratitud: el centenari de la nostra presència a la Colònia de Sant Jordi, a Mallorca. Un segle de camí compartit, de servei humil, d’una fe senzilla i de presència constant al costat de generacions de famílies, infants, veïns i veïnes.
La celebració va començar amb la benvinguda de la nostra superiora general, Alicia Garcia Lázaro, qui va obrir l’acte en nom de la Congregació amb unes paraules de memòria agraïda i alegria compartida que ens convidaren a mirar cap al passat, però també cap al present i al futur de la nostra missió. A continuació, vàrem compartir una preciosa eucaristia presidida per monsenyor Antoni Burguera. Durant la seva homilia, va convidar a donar gràcies per cada germana i ens va regalar una reflexió preciosa en assegurar que “la festa més gran és invisible”, fent referència a tot aquest bé silenciós fet de petits gestos i escolta; un bé fet de petits gestos, d’acompanyament diari, de portes obertes, de consol, d’escolta i d’esperança sembrada al cor de moltes persones.
Després de la missa, la nostra germana Magdalena Fiol va prendre la paraula per agrair als i les assistents la seva presència, subratllant que “el poble i la seva gent són part imprescindible d’aquesta història”. Magdalena va expressar el nostre desig de continuar avançant de la mà cap a un poble més just, solidari i ple d’esperança, reafirmant que ens espera “un futur que, amb confiança, es posa en mans de Déu”.
També ens va acompanyar Guillem Mas, batle de Ses Salines, municipi al qual pertany la Colònia de Sant Jordi. En la seva intervenció, va destacar la profunda unió entre les religioses i la localitat. Va afirmar que “la història de la Colònia no es podria comprendre plenament sense la presència de les Germanes”, agraint a la Congregació haver estat companyia, ajuda i escolta per a tots els “coloniers” i “colonieres” de manera silenciosa i fidel.
Per la seva banda, la presidenta del Govern, Margalida Prohens, s’hi va sumar compartint unes paraules molt sentides com a veïna de la Colònia. Va mostrar la seva admiració cap a les nostres Germanes, a les quals va definir com a “dones valentes que no cercaren protagonisme, però que deixaren una petjada decisiva en la vida de les comunitats”. A més, ens va commoure en recordar la seva infantesa i assegurar que, probablement, la primera llavor de la seva pròpia fe es va sembrar “a ca ses monges”, en aquell espai de proximitat, confiança i vida compartida que tantes persones de la Colònia conserven en la memòria.
La música va posar la nota festiva gràcies al Cor del Centre Cívic. Va ser un moment d’enorme complicitat, ja que dues de les seves integrants són religioses de la nostra Congregació; una d’elles, Joana Cladera, superiora del convent de la Colònia de Sant Jordi. El cor va interpretar peces tan emotives com l’“Al·leluia” de Leonard Cohen, una havanera i la popular cançó “L’amo de Son Carabassa”, que va sonar acompanyada de castanyoles i va despertar l’emoció i la complicitat de les persones assistents.
Per tancar aquest dia tan rodó, vàrem gaudir d’una festa i d’un meravellós refrigeri al pati del convent a càrrec de Mater, on centenars de persones varen poder compartir un temps de trobada amb les Germanes.
Avui, la nostra presència a la localitat continua donant fruits a través de la Casa de Colònies Sant Francesc d’Assís, on cada any acollim milers d’escolars. Nins i nines de diferents indrets que hi passen uns dies de convivència, aprenentatge i contacte amb la natura, en un entorn que manté viu el llegat educatiu, fratern i franciscà de la Congregació.
Cent anys després, les formes canvien, però la nostra arrel continua intacta: servir amb amor, acompanyar amb senzillesa i sembrar esperança.
La celebració del centenari va ser molt més que un record històric. Va ser una acció de gràcies per tot el bé rebut, per totes les vides acompanyades i per totes les llavors que, en silenci, han germinat durant un segle. Una festa de poble, d’Església i de família franciscana; una celebració de la memòria i de l’esperança.
Perquè allà on hi ha una Germana que escolta, una casa que acull, una comunitat que educa i una presència que consola, el carisma franciscà continua viu. I a la Colònia de Sant Jordi, cent anys després, les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia continuam essent un signe humil de fraternitat, misericòrdia i pau.
Gràcies per caminar al nostre costat!
Català 
Español