En començar una nova Quaresma, el nostre cor sent la crida a tornar a l’essencial. Aquest any, a més, ho fem en un temps marcat per un aniversari lluminós: es compleixen vuit-cents anys de la Pasqua de Francesc d’Assís, aquell home que va deixar que l’Evangeli penetrés tan endins en la seva vida que es va convertir en un «germà universal», un caminant de pau, un cercador infatigable del que és petit i del que és veritable.
Francesc no va viure la Quaresma com un ritu ni com un esforç voluntarista; la va viure com un camí de transparència: treure el que sobra perquè només hi quedi Crist. I potser aquest és també el nostre repte avui: enmig del soroll, la pressa i la fragmentació interior, permetre que la Paraula ens regeneri i que la senzillesa torni a ser espai de trobada.
Voldria proposar cinc actituds que, inspirades en la vida del pobre d’Assís, poden ajudar-nos a viure més profundament aquestes setmanes de gràcia:
1. Recuperar el silenci com a lloc de veritat
Francesc cercava muntanyes, ermites i racons on deixar-se mirar per Déu. Aquest temps pot ser un retorn al silenci que cura: apagar l’excés d’estímuls, reservar uns minuts diaris a la pregària, a la interiorització senzilla i tornar-nos disponibles a la veu que sempre xiuxiueja: «Tu ets la meva filla estimada»; «Tu ets el meu fill estimat». Que aquesta Quaresma ens trobi dedicant temps real a allò que ens centra i ens serena, permetent a Déu revelar-nos camins nous i desmuntar seguretats que ja no ens sostenen.
2. Abraçar la pobresa com a llibertat interior
La pobresa que va viure Francesc no va ser misèria, sinó despreniment i disponibilitat. En un món saturat d’insatisfaccions i de consum, se’ns crida a redescobrir la bellesa d’una vida senzilla: cases on hi hagi espai per a tothom, agendes que respirin, cors que no es posseeixin a si mateixos… La pobresa franciscana és llibertat: escollir viure amb menys per viure més profundament.
3. Mirar el món amb misericòrdia activa
Francesc no va fugir dels leprosos; els va abraçar. Podem fixar els nostres ulls en aquells que viuen al nostre costat, en qualsevol persona en situació de vulnerabilitat…, en els nostres companys i companyes… Un gest de proximitat pot convertir-se en un petit miracle d’esperança i d’ànim.
4. Cultivar la gratitud y la alabanza
Francisco descubría a Dios en todas las criaturas. En medio de una realidad compleja, la gratitud nos devuelve la mirada limpia y nos conecta con lo bueno. Cada día podemos nombrar tres dones, por pequeños que parezcan, que descubramos en nosotros mismos y en quienes nos son más próximos, y agradecer y alabar a Dios por ellos.
5. Viure l’alegria pasqual des d’ara
Francesc va viure la Pasqua fins i tot enmig del dolor; el seu germà sol —l’alegria— va conviure sempre amb la germana malaltia i la germana mort. També nosaltres estem cridades a una alegria pasqual que no depèn de les circumstàncies, sinó de saber-nos criatures estimades i enviades. Que aquesta Quaresma no només ens condueixi a la Pasqua, sinó que l’anticipi: que es noti en la nostra manera de pregar, de servir, de treballar, de conviure i de mirar la realitat amb tendresa.
A tots i a totes vosaltres, que aquest temps que un any més se’ns regala, do silenciós i fecund, viscut a la llum del testimoni de Francesc, desperti el nostre ésser més profund cap a una veritable pau. Que cada pas ens apropi a la Pasqua amb la confiança de qui sap que Déu ho transforma tot en vida.
Que el Senyor us beneeixi i us guardi.
Que us mostri el seu rostre i us concedeixi la seva pau.
Amb proximitat i pregària.
Alicia García Lázaro
Superiora general
Imatge: Elianna Gill a Unsplash
Català 
Español