800 anys de la composició del Càntic de les Criatures
Aquest any venim celebrant el vuitè centenari de la composició del Càntic de les Criatures, en el qual sant Francesc d’Assís comparteix un missatge de reconciliació i de pau en un món ferit.
En el primer manuscrit de mitjan segle XIII que ens ha transmès aquest poema i oració bellíssims de Francesc, hi apareixen dues línies en blanc que, pel que sembla, estaven destinades a contenir la melodia per cantar-lo. El copista no hi va posar aquella música primera del Càntic, segurament perquè se la sabien de memòria.
Són moltes les melodies que, d’alguna manera, han omplert aquest buit al llarg de la història. El I Concurs Internacional de Composició «Sant Francesc d’Assís» que hem celebrat enguany al voltant del Càntic, ha estat una bona manera de continuar apropant-nos-hi i de celebrar-lo. Una manera artística, joglaresca i poètica de continuar fent allò que Francesc volia: que el Càntic ressonés pels camins del món, per tot el cosmos, com una invitació a la lloança comuna, a la trobada i a la fraternitat universal.
Com bé sabeu, Francesc va escriure aquestes Laudes Creaturarum, el “Càntic de les Criatures”, en aquell italià naixent que es desprenía del llatí. Les va acompanyar amb una música i va voler que els germans menors, com a joglars de Déu, les cantessin per tots els camins del món sencer.
Ens conten les Fonts Franciscans: «Volia, i és el que els aconsellava, que primer algun d’ells que sabés predicar ho fes, i que després de la predicació cantessin les Lloances del Senyor, com a veritables joglars del Senyor. Volia que, un cop acabades les Lloances, el predicador digués al poble: “Som joglars del Senyor, i l’única paga que desitgem de vosaltres és que romangueu en veritable penitència”. I afegia: “Què són, en efecte, els servents de Déu, sinó uns joglars que han de commoure els cors per encaminar-los cap a les alegries de l’esperit?”. I ho deia especialment dels germans menors que han estat donats al poble per a la seva salvació.»
Francesc, amb el seu Càntic, ens continua convidant a tots avui, vuit-cents anys després, en aquesta nostra història, a ser, com ell, joglars: a contar i cantar belles històries i a fer-ho d’una manera hermosa; a peregrinar per la terra sembrant Esperança; a descobrir en el nostre cor, en cada criatura i en tota la creació una veritable i misteriosa melodia que ens uneix.
A tots i a totes, PAU I BÉ!
Jesús Torrecilla
Comisión Nacional para los Centenarios Franciscanos
Imagen: Brandi Alexandra en Unsplash
Català 
Español