Margalida porta des de la seva infància vinculada amb les nostres escoles San Francisco de Asís, a Mallorca, primer com a alumna i després com a mestra d'Educació Infantil. A punt de prejubilar-se al Col·legi CSFA de Manacor, ha recollit en un text el que ha significat per a ella viure amb tanta proximitat el carisma i el treball de les nostres Germanes en la tasca social.
«Me llamo Margalida y tengo sesenta y dos años. Toda mi vida ha estado vinculada a las Hermanas Franciscanas Hijas de la Misericordia.
Quan tenia quatre anys ja anava a preescolar al col·legi de Manacor i després hi vaig fer tota l'EGB. Anys més tard, vaig començar fent d'assistent a l'etapa Infantil, posteriorment em vaig treure el títol de Educadora Infantil i després, gràcies al fet que les Germanes em van animar, vaig estudiar Magisteri.
La meva relació amb les Germanes no només ha estat a nivell educatiu, la meva família sempre els va estar molt agraïda.
Anys enrere, les Germanes tenien molt de pes al poble i eren molt necessàries, perquè duien a terme una tasca social i sanitària molt important. Anaven per les cases cuidant els malalts, sense demanar res a canvi, donant temps i acompanyant les persones. Les famílies els feien petites donacions del que tenien: ous, oli, fruita… i elles sempre ho agraïen amb un somriure a la cara.
Quan jo tenia sis anys, la meva mare va emmalaltir. Poc temps després, la meva padrina, que també vivia amb nosaltres, va anar perdent les facultats mentals. La meva mare no es podia fer càrrec d'ella sola i la meva germana gran, que aleshores tenia disset anys, va haver d'assumir també aquesta responsabilitat. Els últims tres mesos van ser molt durs ja que la padrina confonia el dia amb la nit i fins i tot de vegades es posava violenta.
Aquests tres mesos, cada dia, va venir una Germana a passar la nit amb la padrina perquè la meva germana i la meva mare poguessin descansar. No ha fallat cap nit. De dilluns a diumenge, venia cap a les deu de la nit i se n'anava cap a les sis o les set del matí.
Els temps i la societat han canviat molt i les Germanes s'han hagut d'adaptar als nous temps, no ha estat fàcil però ho han fet. Han sabut delegar en persones laiques que han estat capaços de mantenir la seva essència, l'empremta que han deixat i el seu llegat: altruisme, generositat, estar al costat de les persones més necessitades, voluntariat, empatia, molta discreció, responsabilitat, pobresa, afecte per a la natura… Qualitats poc valorades en aquest món actual i molt necessàries per a les persones.
Personalmente todos estos valores franciscanos me han marcado y procuro tenerlos muy presentes en mi día a día, con mis defectos, debilidades y fortalezas, como también tienen, y tenían, las Hermanas. La única persona perfecta fue Jesús de Nazaret.»
Català 
Español